La capella de Sant Miquel
La cel·la o capella de Sant Miquel està decorada amb un magnífic conjunt de pintures murals encomanades —segons recullen dos contractes dels anys 1343 i 1346— al pintor Ferrer Bassa per l’abadessa Francesa ça Portella, que en volia fer la seva cel·la particular. Malgrat que el contracte especificava que la capella havia de ser pintada amb la tècnica de l’oli, són pintures murals executades amb una tècnica mixta: al fresc i al sec. Les pintures constitueixen el primer exponent a la península de la pintura italiana del trecento. La iconografia s’inspira en les devocions marianes i representa la passió de Crist, els goigs de la Mare de Déu i diverses figures de sants.
El cicle narratiu transcorre d’esquerra a dreta i es presenta en tres franges pictòriques. La superior, dedicada a la passió de Crist, mostra set escenes: l’oració a l’hort i el prendiment de Jesús, els improperis, el camí del calvari, la crucifixió, el davallament de la creu, la pietat i el Sant Sepulcre. La central, dedicada als goigs de la Verge, presenta les escenes següents: l’anunciació, la nativitat de Jesús, l’adoració dels Reis Mags, el triomf de la Verge, la resurrecció de Jesús, l’ascensió de Jesús, la vinguda de l’Esperit Sant i la coronació de Maria. A la franja inferior, les restauracions han posat al descobert la representació d’un marbrejat. Als laterals, hi ha pintats quinze sants, repartits entre el registre superior i el central. Al nivell superior poden veure’s, per ordre d’esquerra a dreta, sant Miquel, sant Joan Baptista, sant Jaume, sant Domí, sant Honorat, santa Isabel i sant Esteve, mentre que al nivell mitjà hi figuren sant Narcís, sant Francesc, santa Clara, santa Agnès, santa Caterina, santa Eulàlia, santa Bàrbara i sant Aleix.
La capella va ser concebuda com a espai devocional particular de l’abadessa Francesa ça Portella, però amb el temps va passar a ser l’arxiu del monestir. Entre 1801 i 1870 va ser usada com a guarda-roba i posteriorment es va convertir en cel·la abacial. Arran d’aquests diferents usos, els murals van quedar amagats i protegits darrere el mobiliari, aïllats durant segles de la llum exterior, la humitat i la pols. A finals del segle XIX les pintures de la capella van ser redescobertes i posades en valor.
A mitjan segle XX, els murals foren objecte d’una primera restauració a càrrec del mestre italià Arturo Cividini i d’una primera tesi doctoral a càrrec de Manuel Trens. A partir d’aquest moment, l’interès pels murals va anar en augment atès el caràcter italianitzant que presenten, una innovació tant estilística com tècnica en el moment de la seva realització. S’hi pot apreciar la influència de grans mestres italians com Giotto, el germans Lorenzetti o Simone Martini.
L’any 2005 es va dissenyar i iniciar un projecte integral de gran abast que preveia diverses fases: la primera, de recerca i estudi, havia de precedir la intervenció directa sobre els murals; la segona fase, l’any 2013, es va centrar en la restauració del sostre, i tot seguit, el 2014-2015, es va encetar una tercera fase centrada en la consolidació i l’adherència de les pintures al seu suport, la neteja i l’eliminació de repintats, i les reintegracions posteriors, que van permetre la recuperació d’elements que hi havien quedat a sota, així com la restauració completa del pany central de la capella. En la darrera fase, executada entre el 2017 i el 2018, s’han eliminat els repintats que cobrien els marbrejats originals de l’arrimador pintat, a més de completar la restauració dels altres panys de la capella i de reintegrar la pintura perduda amb la tècnica del reglatino al fresc. La capella de Sant Miquel finalment torna a lluir resplendent.
