Ceràmica
La col·lecció de ceràmica del monestir exemplifica força detalladament l’existència diària de la comunitat de religioses, amb una cronologia que va des del segle xiii, abans de la fundació del monestir, fins al segle xx.
La col·lecció consta d’una nombrosa quantitat de ceràmica de volta que farcia els carcanyols de la sala capitular: pitxells, poals, càntirs, gerres i setrills defectuosos, adquirits en remesa per a aquest fi. Juntament amb aquestes tipologies de volta, el monestir compta amb una nombrosa col·lecció de peces ceràmiques que constituïen la vaixella de taula de les monges i entre les quals destaquen especialment les peces fetes per encàrrec de la comunitat a centres catalans, sobretot barcelonins. Escudelles i plats de mides diferents, fets de pisa blanca, presenten decoració en blau específica per al monestir. En aquestes peces es pot veure, de forma majoritària, l’escut del monestir de Pedralbes a la part central, envoltat o no de cercles concèntrics. També es conserven exemples en què apareix la lletra A com a símbol d’Ave Maria, així com exemplars amb noms d’estances o el nom d’alguna de les religioses que les habitaven.
Enriqueixen la vaixella pròpia del monestir altres objectes encarregats a diferents terrissaires, a qui s’adquirien peces de ceràmica comuna utilitzada per a la cuina —olles, pitxers, salers, setrills, aiguamans, morters...—, peces de pisa esmaltada en blanc, decorada en blau, verd o amb reflexos metàl·lics, o bé objectes de ceràmica oxidada. Completen aquesta col·lecció comuna els grans recipients de terrissa vidriada destinats a contenir oli, gra i vi.
Com a exemples més significatius de la col·lecció, a banda de les peces de vaixella que es poden veure en diferents espais del museu, destaquen una xaropera de ceràmica verda oxidada —com a exemple de forma nova dins del repertori establert per a la producció barcelonina de ceràmica comuna de la baixa edat mitjana—, els pots de farmàcia en verd i manganès del segle xiv o les meleres de Manises, del segle xviii.
A més d’aquesta ceràmica, al monestir també es conserven peces d’importació de centres d’origen xinès i produccions de Manises, Ribesalbes o la cartoixa de Sevilla, així com angleses i italianes.
