Orfebreria
Considerada el «tresor» de la comunitat, en el sentit més literal del terme si es tenen en compte la noblesa i la riquesa dels materials en què estan llavorats els objectes, la col·lecció conservada no és representativa, però, del que en altres temps va ser el tresor del monestir. En essència, reflecteix la trajectòria històrica i social de la comunitat de Pedralbes, potser millor que cap altra col·lecció, ja que en diverses ocasions les característiques extrínseques dels objectes els han convertit en objectiu de furs, penyores, transformacions i vendes.
Fonamentalment, es tracta d’una col·lecció d’orfebreria religiosa treballada majoritàriament en obradors catalans, sobretots barcelonins. Com a objectes més antics i remarcables sobresurten la creu d’altar reliquiari del segle xiv i la creu processional del segle xvi. Força interessant és també la col·lecció de vasos litúrgics, principalment calzes, dels quals el més antic és un calze barceloní del segle xvii, tot i que destaca, pel seu nombre, el conjunt de vasos del segle xix, exemple del neomedievalisme de l’època. Són també exemples remarcables els reliquiaris amb l’emblema de la família de sor Maria de Lanuza, del segle xvii, la custòdia neogòtica sortida del taller Oliver i Aragonès i la palmatòria déco que ostenta el punxó de Ramon Sunyer i Clarà.
