El Refetor
Al claustre, davant de la font de l’Àngel, que servia de rentamans a les religioses, s’hi troba el refectori o refetor, que era l’espai on les monges menjaven, en silenci. L’avantcambra de la sala, anomenada De profundis, encara conserva els armaris adossats a la paret, revestits de rajoles de València dels segles XVI i XVIII, on es guardaven els atuells individuals del menjar. En aquest lloc de transició era on es feia la primera pregària, adreçada a les monges i als benefactors difunts de la comunitat.
A la capçalera de la sala es conserven les pintures murals de Francesc Granell, datades de 1516 i encarregades per l’abadessa sor Maria d’Aragó, de qui també podem veure’n l’escut. El conjunt escultòric que acompanyava l’escena va desaparèixer durant la Guerra Civil.
L’aspecte actual del refetor es deu a la reforma que a finals del segle XIX va dur a terme Joan Martorell, que substituí la nau original, amb coberta de dos aiguavessos i bigues de fusta recolzades en arcs de pedra. Seguint el corrents de restauració de l’època, per tal de conferir a la sala un aspecte més medieval es van construir voltes de maó entre els arcs, que ofereixen l’aparença d’una coberta de volta de canó apuntada. El mobiliari també va ser renovat amb la instal·lació de la trona per a la germana lectora, els taulells de granit artificial, els bancs de paret amb respatller de fusta i la reixa de fusta que servia de gelosia divisòria entre el De profundis i el menjador. Al costat del refectori hi ha l’accés a la cuina, que hi comunica a través d’una finestra.
L’oració regia la vida i les hores al monestir. La jornada es dividia seguint les hores monàstiques, majors i menors. En les hores majors la comunitat es reunia per resar durant les laudes, les matines, les vespres i les completes. El temps que quedava entre les hores majors es distribuïa seguint les hores menors: la prima, la tèrcia, la sexta i la nona. A les dues es dinava en silenci mentre una germana llegia a la trona, el seient ubicat a l’extrem esquerre del refetor. Fins a les quatre (hora nona), hi havia temps lliure, que es passava en silenci. A l’hora nona es pregava. Després es continuava el treball i l’esbarjo en comunitat fins a les set, hora de les vespres. A les nou del vespre se sopava en silenci al refetor i a continuació arribava el moment de pregària de les completes.
