La infermeria
En tots els monestirs, la infermeria és una peça essencial tant pel seu significat, que encaixa amb l’esperit d’hospitalitat de molts ordes monàstics, com per les necessitats d’assistència dels membres malalts de la comunitat. El metge i el barber eren els únics homes autoritzats a entrar en aquest espai de la clausura i eren ajudats per la germana infermera que era un dels càrrecs importants de la comunitat. Les malaltes gaudien d’una dieta especial i certs privilegis com, per exemple, estar exemptes de l’obligació de guardar silenci permanentment.
Malgrat que la infermeria es trobava ja necessitava obres de millora des de la primera meitat del segle XV, no va ser fins avançat el XVI que es va disposar del finançament per construir-ne una de nova. L'any 1568, gràcies a una donació de 600 ducats donats pel rei Felip II, la comunitat encarregà al mestre de cases Bertran de Déu la reconstrucció de la infermeria conventual, que s'havia esfondrat parcialment. L'obra s'inicià immediatament, però sembla que la seva construcció es va perllongar fins ben entrat el segle XVII.
A la planta pis de la infermeria es localitzen quatre sales de planta quadrangular a les quals s’accedeix des del passadís i que es troben comunicades entre si mitjançant unes portes que conformen un eix de comunicació longitudinal dins de les sales. Aquestes sales disposen de sostres alts de fusta i una bona ventilació gràcies als grans finestrals que s’obren a l’hort. Aquí s’hi localitzaven els llits i a les parets encara resten alguns dels elements motllurats que coronaven els seus capçals. Cal destacar les llindes amb volta de les portes de comunicació entre les sales i la petita fornícula per emplaçar petits llums.
La infermeria comptava també amb una petita capella, construïda l’any 1796, i una cuina, del segle XVII, que encara es conserva. Manté la seva estructura original amb la pica de pedra coronada per un escut corresponent al llinatge dels Cardona, els fogons, la decoració ceràmica mural i una gran campana que es recolza a sobre d’un pilar de pedra monolític.
