La cuina
La cuina és un dels espais del monestir que millor reflecteixen el pas del temps. Utilitzada des del segle XIV fins a l’any 1983, ha esdevingut un testimoni material únic dels usos que ha tingut en el decurs de la seva història. Prova d’això són els diferents atuells domèstics, les diverses eines per picar i moldre, els bidons per a l’oli, les bótes per al vi, les cassoles, la cambra frigorífica i els fogons que n’han format part.
L’espai és esmentat per primera vegada l’any 1364, al costat del refetor (menjador). La disposició d’aquesta cuina original es caracteritzava per un sostre de gran alçada i una llar de foc central al terra. Aquesta cuina primitiva va ser reconstruïda el 1602, després d’haver patit un greu incendi, pel mestre de cases Joan Flix. El cost de la reforma va ser de 600 lliures, que van ser sufragades pel Consell de Cent de la ciutat. Les aigüeres amb piques de pedra que encara es conserven es van instal·lar al voltant de 1520. A finals del segle XIX, els antics forns de pa del segle xvi van ser enderrocats per posar-hi uns fogons elevats de carbó, l’anomenada cuina de sant Antoni per les rajoles al·lusives a aquest sant que la decoren. Es van cobrir els diversos taulells de rajola blanca i blava i s’hi va instal·lar la cuina econòmica de ferro forjat i, posteriorment, la de butà.
La regla condicionava la vida diària de les germanes. Regulava el temps diari i l’alimentació, seguint uns cicles al llarg de l’any que estaven determinats pel calendari vinculat a aquests cicles. Les festivitats que més se celebraven eren el Nadal, Tots Sants, Sant Esteve i l’Assumpció de la Verge, així com les festes prescrites per l’Església, com ara el Diumenge de la Passió, la Pasqua, la quaresma, el Diumenge de Trinitat i el Corpus. La comunitat regulava el sistema alimentari que s’havia de seguir, per a la qual cosa l’any es dividia en dos grans períodes: el període del dejuni, que anava del 8 de setembre, dia de la Nativitat de la Verge, a la Pasqua, i la resta de l’any. El consum de carn era el que diferenciava els mesos de dejuni, en què era gairebé nul, de la resta de l’any.
L’aliment més consumit era el peix, fresc o salat, sobretot en períodes de llarga abstinència de tots els productes làctics i els ous, com l’advent i la quaresma. L’aliment bàsic era el pa blanc, que es produïa al mateix monestir. Completaven la dieta els llegums, l’arròs, les olives, els cereals, les verdures, la fruita seca i la fruita fresca, segons la temporada. La mel, base per a la confecció de dolços, es consumia sola o sovint barrejada amb formatge. El consum de carn, molt restringit segons el període, es limitava a carn salada, sang i esquenes de porc, i per les festivitats, a moltó i vedella. El xai es consumia per Pasqua, així com els flaons.
