Mobiliari
L’extensa col·lecció de mobiliari del monestir està formada per un heterogeni conjunt de peces de qualitat desigual, amb exemples de gran qualitat i valor artístic i històric que conviuen amb mobles molt senzills i utilitaris però amb un gran valor etnològic. La cronologia de la col·lecció és àmplia, ja que comprèn del segle xiv al xx, i la procedència dels objectes és majoritàriament catalana, tot i que també hi ha exemples de procedència espanyola, islàmica, europea i indoportuguesa.
Molts dels mobles van arribar al cenobi juntament amb les dones que hi ingressaren, la majoria procedents de famílies nobles i benestants, per la qual cosa aquests objectes van convertir-se en un reflex d’aquesta classe social dins del monestir. Altres mobles són d’indubtable caràcter religiós, fruit de les necessitats litúrgiques de la comunitat, i, finalment, un tercer grup exemplifica la senzillesa adaptada a la quotidianitat de la vida monàstica.
En total, al monestir es conserven més de 300 mobles, entre taules, cadires, arquimeses, escaparates, armaris, arquetes, caixes de núvia, cofres i caixes. D’entre totes aquestes peces, destaquen el mobiliari del segle xiv, que s’ha vinculat amb la reina Elisenda, el cofre i l’armari de la reina i el conjunt de mobles dels segles xvi i xvii, molt relacionats amb el món femení, format per seients, arquimeses i escriptoris que exemplifiquen les tendències artístiques decoratives i tècniques del moment. Quant al mobiliari religiós, cal esmentar els armaris gòtics de sagristia com uns dels pocs exemplars conservats a Catalunya, així com els armaris faristols per als grans llibres de cor.
