El segle XX: El monestir s'obre al públic
A inicis del segle XX, seguint amb el mecenatge de sor Eulària Anzizu, van continuar les obres de restauració i millora del monestir. Així, gràcies al seu dot i paral·lelament a les obres de restauració de l’església, es va procedir a la compartimentació de l’interior del dormidor, amb la construcció d’un seguit de cel·les que s’arrengleraven a banda i banda de la gran nau i s’obrien al llarg d’un passadís central. El 1902, sor Eulària creà el primer «Museuet» del monestir a la cel·la de les Claraboies del primer pis del claustre que, seguint les tendències museogràfiques del moment, acollia peces de tota mena procedents del tresor del monestir. El 1931, sota el govern de la Segona República, l’Estat va declarar el monestir monument historicoartístic nacional, juntament amb altres béns patrimonials de la ciutat de Barcelona. Durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939), el monestir va ser confiscat per la Generalitat de Catalunya, que es va fer càrrec de la seva gestió, i el recinte conventual va passar a tenir diferents usos segons les vicissituds del moment. Així, es va convertir en dipòsit d’obres d’art, principalment del Govern de l’Estat; la Generalitat hi va voler instal·lar el Museu d’Art Gòtic de Catalunya, i posteriorment, l’any 1938, va esdevenir seu de l’Arxiu Històric General de Catalunya. Acabada la Guerra Civil espanyola, i amb el retorn de la comunitat de l’exili l’any 1946, la sala capitular acollí el primer recull d’obres de valor i d’interès artístic que havia aplegat sor Eulària Anzizu.
A partir de 1949, una part del monestir es va obrir al públic, i el 1975 es va construir un nou convent a l’antic hort gran per tal de destinar la major part de les instal·lacions antigues al museu-monestir de Pedralbes, inaugurat el 1983 i que a les darreries del segle XX va passar a formar part del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona (MHCB). El 1993, el dormidor i la sala de la Reina van allotjar una petita part de la col·lecció Thyssen-Bornemisza, que el 2004 fou traslladada al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). Des de 2012, el Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes torna a estar inclòs en el Registre de Museus de la Generalitat com un ens independent, amb una gestió pròpia sota la tutela de l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB). Actualment, una petita comunitat d’onze monges clarisses continua vivint a les noves dependències annexes del monestir.
