Main Menu Layer
Pessebre de nadal 2024
Posició PDF Visualitzat
L’arribada de Nadal és sinònim de pessebre en la nostra cultura. A Catalunya, fer el pessebre té una llarga tradició històrica: nombroses associacions de pessebristes, entre les quals hi ha l’Associació de Pessebristes de Barcelona, contribueixen, any rere any, a la continuïtat i a la preservació d’aquesta tradició cultural i festiva.
El Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes, fidel a la celebració de Nadal, organitza, en aquestes dates, el seu pessebre a l’espai de les procures, amb la col·laboració de l’Associació de Pessebristes de Barcelona. El pessebre es podrà visitar a partir del dissabte 14 de desembre, quan el museu a més celebra una jornada de portes obertes per commemorar la mostra, que es podrà visitar fins al 2 de febrer del 2025.
La mostra d’enguany se centra en la presentació de dos diorames de la vida de Jesús, La Nativitat i L’adoració dels Reis Mags, il·lustrats amb figures de l’escultora Montserrat Ribes i els germans Castells.
La nativitat o el naixement de Jesús
«(…) ella [Maria] el va faixar amb bolquers i el posà en una menjadora, perquè no havien trobat cap lloc on hostatjar-se (...)» (Lc 2, 1-7)
Seguint la tradició, l’Associació de Pessebristes de Barcelona ha creat un diorama de grans proporcions on hi ha representat un pessebre popular, artístic i d’una minuciosa composició escènica, elaborat amb elements naturals i d’altres treballats amb guix, en el qual es mostra el naixement del nen Jesús dins un paisatge idealitzat. Aquesta escena vol representar els textos evangèlics de sant Lluc i sant Mateu, que es van difondre ràpidament a partir del segle IV, amb una interpretació que ha anat evolucionant fins a la versió actual.
L’escultora Montserrat Ribes, autora de les figures que veiem, va iniciar la seva formació artística el 1968, any en què va començar a cursar estudis de Belles Arts. A més de dirigir la seva pròpia escola d’escultura i modelatge a Castellar del Vallès (1978-1997), durant trenta anys va ser l’escultora de la firma Elisa, les figures decoratives de la qual han participat en diverses exposicions i es poden trobar en molts països europeus, els Estats Units, el Canadà i el Japó.
L’adoració dels Reis Mags
«Havia nascut Jesús a Betlem de Judea en temps del rei Herodes, quan, de sobte, uns savis vinguts de l’Orient es van presentar a Jerusalem preguntant:
—On és el rei dels jueus que acaba de néixer? Perquè hem vist a l’Orient la seva estrella i hem vingut a adorar-lo.» (Mt 2, 1-2)
L’Evangeli de sant Mateu ens parla d’un nombre indeterminat d’homes i no en concreta la identitat. A partir d’un decret del papa Lleó el Gran (440-461), se’n fixa el nombre en tres i, d'ençà del segle VIII, els seus noms queden establerts a Occident com a Melcior, Gaspar i Baltasar. El seu físic al·ludeix a les diferents etapes de la vida, en representació de la universalitat de la Terra i de les tres edats de l’home: Melcior és l’home vell, amb la pell i la barba blanques; Gaspar, de cabells rossos, representa la joventut, i Baltasar, des del segle XIV representat amb la pell negra, s’identifica amb l’home madur.
El culte als Reis d’Orient es difon àmpliament a partir de l’edat mitjana, sobretot amb les croades a Terra Santa i el trasllat de les seves suposades relíquies a la catedral de Colònia. Des d’aleshores, són part essencial en les escenificacions del cicle nadalenc, bé fent camí cap a Betlem, bé adorant el nounat.
Aquestes figures són obra del taller dels germans Castells. El taller de la família Castells començà amb Martí Castells Martí (1873-1937), qui, malgrat que inicialment s’especialitzà en la talla de fusta, aviat es dedicà a la fabricació de figures de pessebre que després venia a la Fira de Santa Llúcia, on tenia parada. Els seus tres fills, Joan Castells Martí (1909-1988), Martí Castells Martí (1915-1995) i Josep Castells Martí (1913-2002), es van afegir a la feina de l’obrador i aprengueren l’ofici del pare. En morir aquest, van continuar el negoci familiar plegats, alternant l’aprenentatge amb els estudis a l’Escola Llotja.