Exposició del pessebre del monestir

L’arribada del Nadal és sinònim de pessebre en la nostra cultura. A Catalunya, fer el pessebre té una llarga tradició històrica: nombroses associacions de pessebristes, entre elles l’Associació de Pessebristes de Barcelona, contribueixen any rere any a la continuïtat i a la preservació d’aquesta tradició cultural i festiva, i a fomentar que l’escola catalana sigui reconeguda com un centre on es treballa el pessebre popular i artístic, definit per unes produccions de gran creativitat i complexitat tècnica, amb bones dosis d’observació de la natura, de paciència i de concentració.

Aquesta llarga tradició, però, té un origen italià i la seva difusió es posa en relació amb el franciscanisme, atès que fou el mateix sant Francesc d’Assís qui el Nadal de 1223 va fer la primera representació d’un pessebre vivent en un bosc de Greccio (Úmbria). Aquesta experiència, i sobretot un text franciscà de finals del segle XIII adreçat a una monja clarissa, les Meditationes vitae Christi, on es relata la vida de Crist, proporcionen la iconografia de les escenes representades en el pessebre del monestir.

A partir del divendres 11 de desembre, el Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes organitza, com da any, una nova mostra del pessebre a les procures del recinte, amb la col·laboració de l’Associació de Pessebristes de Barcelona i del Museu Etnològic de Barcelona. La mostra d’enguany se centra en dos grans diorames en què es representa la simbologia dels temes del naixement i de la fugida a Egipte.

L’escena del naixement és una mostra de figures de l’escola catalana que representen personatges populars i costumistes, tractats amb gran sensibilitat i tendresa, tal com sàviament els treballava l’escultor Josep M. Brull i Pagès. La Sagrada Família està representada amb figures de resina pintada, obra de l’escultora de Castellar del Vallès Montserrat Ribes. Amb gran delicadesa i sensibilitat, Ribes ha dissenyat unes escultures vestides a l’hebrea, amb rostres suaus i angelicals.

La fugida a Egipte, llunyana en el temps i alhora propera, és una de les primeres mostres que reflecteixen la necessitat d’abandonar la llar a la recerca d’una situació millor, com també la nostàlgia de la terra. De fa temps, assistim a un èxode multitudinari en què milers de ciutadans es veuen en la mateixa circumstància que la Sagrada Família: emigren dels seus llocs d’origen cap a nous indrets, buscant pau, justícia social i drets universals. En aquest sentit, amb aquest diorama, l’Associació de Pessebristes de Barcelona ha volgut retre tribut a totes aquelles persones —representades per les figures del darrer pla de l’escena— que han deixat enrere part de la seva vida i que porten entre el seu equipatge els records d’una experiència viscuda.