Títol
Diàlegs de Pedralbes: Violències, por i desigualtat social i de gènere
La proposta del cicle del segon Cicle de Diàlegs d’Història, Cultura i Societat, Les pors que ens tenallen. Un acostament a les angoixes col·lectives d’Occident, en col·laboració amb el diari Ara, està sota la direcció de l’historiador Pol Serrahima i moderada pel periodista Antoni Bassas.
En la història d’Occident, han tingut un paper fonamental les pors col·lectives a amenaces reals o imaginades. Actualment, amenaces que semblaven conjurades com la fam, l’escassetat o les epidèmies revifen, mentre prenem consciència de la gravetat de la crisi climàtica. Alhora, es promocionen discursos alarmistes sobre la inseguretat des dels mitjans de masses i a través de la xarxa, i les teories de la conspiració ressusciten angoixes apocalíptiques en què ressonen temors atàvics. Des de la perspectiva de la història de les emocions, en aquests diàlegs ens demanarem com s’han construït i manifestat aquestes angoixes al llarg de la història, com encara avui determinen com ens relacionem socialment i políticament, i fins quin punt està justificat que ho facin.
El diàleg del dimarts 16 de maig, Violències, por i desigualtat social i de gènere, comptarà amb la presència de Maria Dolors Molas Font, que ha estat professora titular d’Història Antiga de la UB i actualment és professora honorífica de la UB i investigadora d'ADHUC-Centre de Recerca Teoria, Gènere, Sexualitat UB i coordinadora de Tàcita Muta, Grup d'Estudis de Dones i Gènere a l'Antiguitat.
Unes pors característicament abstractes i humanes són les que emanen del «conflicte en el si de i entre les societats» (les que el teòric Corey Robin anomena «pors polítiques»), causades per l’amenaça percebuda o real de la delinqüència, la persecució política o la violència sexual, entre d’altres. Com s’han viscut, construït i representat? Poden tenir una funció més enllà de perpetuar desigualtats socials i de gènere?
