Refetor i cuina

(1364-s. XV)

Segons manava la regla, la comunitat s’havia de reunir al «refetó» per fer els àpats principals del dia. El menjar es feia en silenci, mentre una germana llegia fragments de la Bíblia o d’altres textos sagrats. 

La cuina del monestir ja apareix a l’inventari de l’any 1364, però l’actual és fruit de diverses reformes efectuades, principalment, als segles XVI i XIX.

Malgrat el que disposava la regla, sembla que la comunitat no va començar a menjar plegada fins al dia de Sant Joan de l’any 1494. Per celebrar-ho, es va fer un àpat especial amb cabrit, formatge i fruites. Per a l’ocasió, es van comprar expressament 40 culleres de fusta, que devia ser el nombre de monges que formaven la comunitat. Poc després, el 1516, la nova abadessa, sor Maria d’Aragó, va ornar la capçalera de la gran sala amb unes pintures i un conjunt escultòric del qual avui només es conserva l’escut de l’abadessa. 

Al costat del refetor hi havia la cuina, que va ser reconstruïda el 1602, després d’un incendi, pel mestre de cases Joan Flix. La reforma va costar 600 lliures, que van ser sufragades pel Consell de Cent de la ciutat de Barcelona. De la cuina original, se’n conserven unes piques de pedra.

El cos del refetor actual, que configura el tancament meridional del claustre, fou bastit durant la segona meitat del segle XIV, moment que alguns estudiosos han associat amb el desmantellament del palau de la reina. Aquesta construcció de grans proporcions dona una idea del creixement que experimentà la comunitat monàstica de Pedralbes en aquell temps.

L’inventari de Sibil·la de Queixans, de 1364, ja al·ludeix a la presència d’un refetor en aquesta banda del monestir. En aquest sentit, les evidències materials indiquen que la paret exterior de l’actual refetor és d’època fundacional. Amb tot, aquest espai es va modificar poc després amb la construcció de contraforts i un nou mur de tancament vers el claustre, fet amb carreus més grans i regulars. Aquests nous paraments recollien l’empenta dels grans arcs diafragma que sostenen la coberta a doble vessant de l’edifici, construïts ja al començament del segle XV. L’estructura gòtica original permetia la visió, entre arc i arc, de l’embigat de fusta i devia presentar un sistema d’obertures diferent de l’actual. Aquest espai no tindria sentit sense el veïnatge d’una cuina. Tot i l’aparença barroca actual, els testimonis arquitectònics conservats en aquest edifici indiquen que la seva construcció va ser sincrònica amb la coberta del refetor, és a dir, la primera meitat del segle XV.