Sala capitular

(1364-s. XV)

En aquesta estança s’hi reunien el conjunt de les germanes sota la presidència de l’abadessa per tractar els temes de més importància per a la comunitat, fossin de tipus econòmic —amb la presència del procurador general— o bé d’ordenament intern. Aquestes reunions rebien el nom de «capítols», i d’aquí deriva el nom de la sala.

Seguint el que dictava la regla de sant Benet, la regla de les clarisses recollia l’obligació que l’abadessa convoqués les germanes a capítol almenys un cop a la setmana. En aquesta reunió, l’abadessa hi exposava els assumptes que afectaven tota la comunitat, per poder prendre decisions després d’escoltar el parer de totes. També era en aquestes reunions que les germanes havien d’exposar públicament les ofenses que havien pogut cometre contra altres germanes o l’incompliment d’algun punt de la regla. Aquesta reunió es feia a la sala capitular, que rebia el nom derivat d’aquest acte. Sembla que fins al 1418 el monestir no va disposar d’una sala expressa per a aquestes reunions.

Diversos documents expliquen que també era a la sala capitular on l’abadessa i la resta de germanes que regien la comunitat rebien els consellers de la ciutat de Barcelona quan acudien al monestir per donar suport a la comunitat en les seves necessitats, tot i contravenir la clausura.

Encara que les evidències físiques indiquen que aquest espai quedà definit en època fundacional, és a dir, vers la primera meitat del segle xiv, la primera referència documental de la sala capitular data de l’any 1418. D’altra banda, al llarg dels segles l’estança va experimentar obres successives de reforma i embelliment.

L’any 1325, abans de l’inici de les obres del monestir, Constança de Cardona i Pinós —a qui corresponen els escuts que ornen els pilars de la porta d’accés— feu una donació per construir la sala capitular. Tanmateix, les primeres notícies referents a aquest espai no apareixen fins a principis del segle XV. En origen, l’edifici tenia una coberta a doble vessant, coronament que es desmuntà en la reforma menada entre 1415 i 1419 pel mestre Guillem Albiell. En aquell moment, es bastí la volta de creueria actual, que comportà el reforç estructural de l’edifici per mitjà de l’addició de contraforts als angles exteriors. En aquesta mateixa intervenció, s’excavà una nova planta soterrània que suposà el canvi de cota i materials del paviment del capítol. La decoració del capítol va ser obrada a partir de 1420 per l’artista Pere ça Closa, que policromà els elements escultòrics de la sala.