La primera gran transformació
Cap a la primera meitat del segle XV sembla que hi va haver una important campanya d’obres que va transformar aquest sector en l’espai que més o menys veiem avui dia. Durant aquesta intervenció, es devien obrir les grans finestres localitzades al mur sud i es devia cobrir l’edifici amb una magnífica coberta —semblant a la del dormidor— a dues vessants i amb arcs diafragma, actualment amagats sota la volta de canó apuntada feta en una intervenció de finals del segle XIX.
Els orígens de la façana exterior del refetor
L’espai destinat a refetor constitueix un dels més rellevants del conjunt, atesa la dilatada seqüència cronològica de la seva estructura. La morfologia i la composició del parament de la façana oest en remuntarien la construcció a la fase fundacional del conjunt monàstic, cap a 1326. Tot i les modificacions posteriors, encara és visible a la cota superior del mur —sota la línia de coberta— l’empenta de les finestres medievals, tapiades probablement durant les reformes d’aquest cos al segle XV.
L’accés al refetor i la cuina
La porta d’accés des del claustre al refetor, com també la d’accés a la cuina, devien formar part del projecte arquitectònic primigeni d’aquest sector. Aquesta hipòtesi es basa, d’una banda, en la morfologia que presenten aquestes obertures —dovellades, de pedra i muntants monolítics— i, de l’altra, en el fet que es troben parcialment amagades pels contraforts, la construcció dels quals es devia dur a terme amb posterioritat a la del mur i les seves obertures preexistents.
La coberta amagada del segle xv
Al segle XVI l’edifici del refetor va patir una gran transformació i es va culminar amb una nova coberta a dues vessants, desenvolupada a partir d’uns grans arcs diafragma. Durant uns treballs de recerca duts a terme l’any 2010, es va poder constatar que, amagats sota la volta de canó apuntada del final del segle XIX, encara es conserven aquests arcs de la coberta original i, fins i tot, alguns dels permòdols de fusta que devien suportar les bigues del segle XV.
L’encintat medieval dels murs
Amb motiu de la troballa de la coberta del segle XV l’any 2010, també es va poder observar que alguns trams de mur encara conservaven l’encintat de junta original. Aquest, fet amb morter de calç, tenia per objectiu protegir la junta entre els carreus i, per tant, la integritat del mur. En aquest cas, presenta la particularitat que, per mantenir la fesomia regular del mur de carreus, un cop recoberta la junta, el morter de calç es va decorar amb unes línies negres que resseguien les línies d’encintat.
Les finestres medievals del refetor al claustre
Al mur nord del refetor, a cota del primer pis del claustre, s’hi poden observar algunes finestres de morfologia quadrangular, amb llinda i muntants monolítics de pedra. Aquestes obertures només són visibles al parament exterior del refetor, ja que per la banda interior estan per sobre de la cota de la volta de canó i, per tant, no es veuen. Tant per la seva tipologia com per la seva localització, és versemblant pensar que devien formar part del cos d’obertures medievals d’aquest volum a la banda nord.
La decoració mural del refetor
En època de la abadessa Maria d’Aragó, filla dels Reis Catòlics, es van portar a terme algunes obres de reforma i condicionament al monestir. Al refetor, tal com recull la documentació mitjançant la notícia d’un pagament el 1516, s’hi va fer la decoració del mur tester, amb un programa iconogràfic que incloïa pintura mural i escultures. De tot aquest conjunt, avui dia només en resta una part de la pintura i l’escut d’armes de l’abadessa.
