Claustre

(1364-s. XV)

El claustre constitueix l’espai més significatiu dins el conjunt monacal, tant perquè és el lloc central de distribució dels espais, com pel seu simbolisme. Aquest espai reclòs servia a les religioses per desplaçar-se entre les diferents estances i alhora era un àmbit de meditació, silenci i contemplació de la natura.

El claustre medieval té un fort simbolisme místic, associat al paradís terrenal i a l’ànima. Es tracta d’un verger amb camins que conflueixen en una font central. Si Déu era el creador de totes les coses i representava la perfecció, el claustre era la imatge d’aquesta perfecció divina, que es manifestava a través d’una simbologia concreta reflectida en l’arquitectura, l’aigua i la vegetació. 

Al claustre del monestir de Pedralbes, hi trobem representada aquesta imatge del paradís: quatre parcel·les unides per quatre camins, al centre dels quals se situa la font, la font de la vida. 

La vegetació servia per evocar les virtuts de l’ànima. S’hi solien plantar, entre altres espècies vegetals, tarongers, com a símbol de la puresa de Maria; xiprers, que representaven la mort, però també la pau, i rosers, que feien referència a la Verge, si eren sense espines, o a la sang de Crist, si eren vermelles.

El claustre de Pedralbes és un dels més grans de l’Europa medieval. Construït en diverses fases, presenta tres plantes distribuïdes en quatre galeries, que comuniquen entre si les principals estances del monestir: el dormidor al nord, el refetor a l’oest, la sala capitular i la infermeria al sud, i l’església a l’est.

La lectura dels elements del claustre sembla indicar que les obres començaren a mitjan segle XIV per la galeria del dormidor, i continuaren en sentit antihorari fins a la del capítol, completant el pòrtic a nivell de la planta baixa. En aquesta primera fase, els arcs es defineixen a partir de vuit, nou o deu dovelles petites, amb capitells ornats amb l’escut reial i el dels Montcada. Les obres continuaren a principis del segle xv amb la construcció dels dos primers nivells del costat de l’església, de manera que es va iniciar la construcció del segon nivell gòtic del claustre. La construcció d’aquest nivell es prolongà en el temps fins a la dècada de 1420, i es pot identificar per la configuració dels arcs de sis dovelles grans que reposen sobre capitells ornats amb escuts de la Casa Reial i de la comunitat de Pedralbes. A finals del segle XV i durant la primera meitat del segle XVI, es va construir el tercer nivell del claustre, amb pilars vuitavats que sostenen directament la coberta.