Barcelona Cultura
> Accés al web Rere els murs del Monestir Reserva d'entrades

El blog del museu

Títol

El claustre dels gats del monestir

El museu

Created date

14/06/2019

Introducció

Esbossem els trets més generals d'un dels espais que millor reflecteix la vida quotidiana i el pas del temps

El “claustre dels gats” representa, com la cuina del monestir, un dels espais més intimistes i que millor reflecteixen el pas del temps al cenobi. De tipologia baix medieval, els seus inicis, entre els segles XIV i XV, es definien a través de porxos i galeries descobertes que enllaçaven l’espai, un pati descobert, amb els edificis de la cuina i el refetor. És, de fet, en aquesta primera galeria on es disposaven les aigüeres per rentar la roba de la comunitat, definint la funció que tindria l’espai al llarg de la seva història. Amb el temps, però, la necessitat de l’ús de l’espai com a safareig va fer créixer la galeria fins a la disposició en forma de claustre que coneixem, amb diversos armaris al voltant per desar la roba i piques per fer la bugada. Quan va adoptar, però, aquesta forma tan característica? Fins a quin punt podem parlar d’unitat en el projecte?

La definició del claustre dels gats com a espai tancat i porticat, com bé esbossa l’estudi fet per Veclus, només hauria estat possible un cop definides les estructures arquitectòniques que delimiten els seus quatre costats: la cuina, el refetor i la infermeria, d’origen cronològic heterogeni. Si la cuina i el refetor els podem datar al segle XIV i no és fins a finals del segle XVI o inicis del segle XVII quan es defineix la infermeria, és a partir d’aquest darrer segle XVII quan podem començar a definir l’enclaustrat final que presentarà l’espai, i no abans. Per aquest motiu, conclou l’estudi de Veclus, no podem parlar d’una unitat de base en el projecte de creació del claustre dels gats sinó en una adequació de l’espai a les necessitats conventuals.

De fet, l’aparença que presenta l’espai actualment és del segle XIX, i no hauria estat possible sense les modificacions en els murs que suporten les galeries al segle anterior, que permeteren cobrir el recinte posteriorment amb una coberta de fusta i vidres que amb la restauració actual s’ha retirat. La darrera gran remodelació seria al primer quart del segle XX, en relació a en relació a l’alçat dels pòrtics, que passen a suportar una coberta nova amb terrats transitables, cobertes de vessants i una estructura central que suporta una teulada a dues vessants.

Prova del seu ús continuat és la construcció a finals del segle XIX i començaments del segle XX de dos grans safareigs a la part central del claustre, que es conserven actualment i que, junt amb les piques de pedra que també s’exposen, són testimoni dels seus usos al llarg del temps. Com a curiositat final, el nom del “claustre dels gats” ve donat per la gatera de la porta, que permetia l’accés dels gats des de la cuina a la zona del safareig, i que encara es pot veure.

Enric M. Puga

Ajuntament de Barcelona