Títol
Diàlegs de Pedralbes. El temps dins i fora del convent en l’època medieval
Cicle de Diàlegs d’espiritualitat: Temps, reforma i revolució, sota la direcció de la filòsofa Mar Rosàs
La manera d’entendre i d’experimentar el temps és diferent en cada context històric i geogràfic. En alguns contextos, el temps es concep com a cíclic. En d’altres, la història s’entén com el desplegament progressiu de quelcom contingut en l’inici; en aquest cas, el transcórrer de la història no afegeix res d’essencialment nou. En unes altres, es considera que el temps avança cap a un estadi idíl·lic, redemptor. Algunes concepcions del temps són considerades revolucionàries, emancipadores; d’altres són titllades d’opressores.
Sovint, els humans no som conscients de fins quin punt les concepcions del temps pròpies del nostre context incideixen en el ritme de les nostres vides, així com en la forma de treballar, de gaudir, de relacionar-nos, d’estimar i de dotar la vida de sentit.
Quina és, la nostra concepció del temps? Se’n pot parlar de manera unitària? Quin rastre té de tradicions religioses? Tenim marge per pensar i viure el temps d’altres maneres?
En una era d’hiperacceleració, volem indagar sobre aquestes qüestions perquè ens sembla que hi ha en joc alguna cosa essencial del benestar de tota una civilització.
El diàleg del dijous 20 d'octubre, El temps dins i fora del convent en l’època medieval, comptarà amb la presència de Sergi Sancho i Georgina Rabassó, moderats per Mar Rosàs.
Fins quin punt, en el món cristià medieval, la vida personal, social, econòmica i política estava marcada per una sèrie de rituals que es repetien periòdicament, cada dia, cada setmana, cada any? Dins d’un convent, la vivència del temps era substancialment diferent que fora? Quina funció exercien, aquests rituals? Poden entendre’s com a artefactes que subjectaven el temps per tal de garantir un ritme constant que impedís tant una acceleració com una desacceleració?
Com encaixa, aquest calendari cíclic, amb la concepció cristiana medieval del temps i de la història, que justament és escatològica, és a dir, que considera que el temps avança, que arriba a la seva plenitud en Jesucrist i que arribarà al seu final?
Quina empremta té, aquesta concepció del temps, en la dimensió antropològica i ètica de l’existència medieval? I podríem dir que, en el món actual, les qüestions que es plantegen al voltant de la destrucció del nostre món en un temps pròxim i de la crida a l’acció per a la salvació del planeta s’emmarquen en una mena d’escatologia laica?
Sergi Sancho és un investigador de la Universitat de la Lovaina, a Bèlgica, des de 2020, on va guanyar un contracte postdoctoral amb el seu projecte “Transferència de coneixement dins del convent”. Treballa sobre espiritualitat femenina a la baixa edat mitjana: pràctiques de lectura i d’escriptura, monaquisme i devoció. Va realitzar la tesi doctoral a la Universitat Pompeu Fabra sobre l’estudi de l’escriptura i l’espiritualitat d’una escriptora mística medieval, Marguerite d’Oingt (Escribir y meditar, Siruela 2018). Més endavant, obtingué una beca postdoctoral a la Universitat d’Aix-Marseille (2016-2018) i a l’Escola d’Estudis en Ciències Socials de París (2018-2019). Actualment és l’investigador principal de Magistrae: Espais d’un coneixement diferent (Universitat de Pàdua 2022-2024) i un dels dos investigadors principals del projecte internacional “Sorores: les religioses de fora de la clausura al Sud d’Europa” (2022-2026).
Georgina Rabassó és professora de filosofia a la Universitat de Barcelona i investigadora del Centre de Recerca ADHUC i del Seminari Filosofia i Gènere de la UB. Dirigeix un projecte de recuperació del llegat de Juliana Morell finançat per la Fundació Mir-Puig, i és especialista en la cosmologia d’Hildegarda de Bingen i en les aportacions filosòfiques d’altres pensadores de l’edat mitjana i del renaixement com ara Herrada de Hohenbourg i Christine de Pizan.
