Recuperació romàntica del passat medieval

El romanticisme, com qualsevol moviment de reacció, neix de la subversió, rebutjant el racionalisme i el cosmopolitisme que definien els valors de la Revolució Francesa. Les guerres napoleòniques de començaments del segle XIX incidiren en la desaparició temporal de les barreres classistes creant un sentiment d’unitat davant l’amenaça d’un enemic -extern o intern- que comprenia components tan liberals com reaccionaris. En aquest context naixeria el nacionalisme, oposat a l’individualisme, definit per la subordinació de l’individu als interessos de la nació en el marc de la recerca dels suposats orígens de la mateixa a l’edat mitjana. Com es trobà aquest anhel de llibertat a l’edat mitjana? Què comprenia aquest període?

Perduda la connotació negativa de «segles foscos» pròpia de la historiografia del segle XVIII es reprendrà l’interès nacional per redescobrir i definir un període de temps que aniria des de la caiguda de l’Imperi romà fins a l’edat moderna, comprenent el procés de formació espiritual de les nacions que aspiraran a definir-se com a estats al segle XIX. És la història d’una llibertat reconstruïda i adaptada als interessos d’un projecte que assoliria el zenit amb els processos d’unificació nacional.

Els precedents de la recuperació romàntica del passat medieval els trobem ja en la literatura anglesa del segle XVIII, amb el goticisme de Walpole a The Castle of Otranto (1764), que trenca amb el racionalisme de la literatura contemporània i assenta les bases de la ficció gòtica del segle XIX. I és en aquest context en què ressalta la importància de la novel·la històrica com a l’educació sentimental d’un concepte de nació que sorgeix sota la llum de l’heroisme. És gràcies a la dimensió literària que l’edat mitjana entra al present, esdevenint irònicament una categoria a través de la qual s’expressa el pensament contemporani. És un ardit que afecta tant l’esfera erudita com la pública i que, gràcies a la inferència entre la literatura i el cinema, continua encara molt present a l’imaginari col·lectiu avui dia.

La recuperació romàntica del passat medieval comporta la reconstrucció d’una determinada imatge del passat d'acord amb un sistema de valors. El segle XIX posarà un especial interès a reconstruir tot allò que pugui ser considerat medieval, i amb aquest revival gòtic assistirem a la formació d’un estil neogòtic que respondrà a una clara intencionalitat política, sobretot si es compara amb l’immobilisme per reconstruir l’art de l’antiguitat clàssica, que restarà inalterat.

Dins aquest marc de reforma holística de l’herència medieval, el monestir, lluny de quedar-se al marge, ocuparia un lloc preeminent dins el procés de recuperació del patrimoni medieval que incitaria el moviment de la Renaixença a Catalunya. Per això, la conferència del proper dimarts 26 d’abril, Descoberta i valoració del patrimoni medieval de Pedralbes a l’entorn del 1900, a càrrec de Carme Aixalà Fàbregas, historiadora de l’art, us convida a conèixer la importància de la figura de Sor Eulària Anzizu i els canvis que afectaren les restauracions de monestir al darrer terç  del segle XIX.

Enric M. Puga