El blog del museu
Títol
Salut i alimentació a l’edat mitjana
Created date
Introducció
L'alimentació al monestir a l'edat mitja està regulada pels períodes de dejuni que establia la regla de Santa Clara.
Al Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes la vida es regia per la regla de les clarisses dictada pel papa Urbà IV que, sense ser gaire explícita sobre l’alimentació, es limitava a establir els períodes de dejuni i abstinència dins del cicle anual. En general, l’Església recomanava un règim alimentari vegetarià acompanyat sobretot de peix, i puntualment d’aus. El consum de la carn, en canvi, es reservava per a les grans festivitats. L’ús d’espècies i dolços que donaven gust i plaer era limitat, així com el consum del vi que, tot i ser considerat un aliment sa, s’havia de prendre amb moderació. L’objectiu d’aquesta dieta restrictiva era privar-se del plaer de menjar i limitar-se a cobrir les necessitats físiques del cos. La pràctica de l’abstinència era considerada una virtut i un camí per salvaguardar la pobresa, conquerir la fortalesa de l’ànima i assolir la serenitat de la ment.
El calendari eclesiàstic marcava dos períodes, el d’Advent i el de Quaresma, marcat per l’abstinència, que servien per preparar les dues festivitats principals de l’any litúrgic: el Nadal i la Pasqua. L’abstinència també es practicava tots els divendres de l’any i les vigílies de les festes. Durant el període d’abstinència el consum de la carn estava absolutament prohibit.
Tanmateix, la regla de les clarisses d’Urbà IV contemplava que les monges malaltes fossin tractades adequadament tant en la dieta com en la resta de necessitats. Les monges dèbils, les malaltes i les que estaven en període de sagnia podien menjar carn fins i tot en el període d’abstinència. En essència, l’alimentació de les monges malaltes era més calòrica atès que substituïa el consum del peix pel de la carn i es consumia més quantitat de fruites que fins i tot es podien comprar, si era necessari, fora del monestir, mentre que la resta de monges s’alimentaven de les fruites de l’hort.
En el Llibre de cauteles, on s’anotaven les compres que les germanes feien a l’exterior, hi ha constància de la compra de carn i llard per a la confecció de brous per part de la monja encarregada de la infermeria del monestir.
En aquest mateix llibre de comptes també hi ha constància de la compra de prunes, peres i pomes amb les quals s’elaboraven compotes per restablir-se dels mals de ventre i estómac. La monja encarregada de la infermeria també adquiria partides extraordinàries de blat i ordi, fet que ens indicaria que les monges malaltes també augmentaven el consum del pa.
Per conèixer aquests i més detalls sobre la salut i l’alimentació a l’edat mitjana, dins i fora del monestir, us convidem a participar a la visita-taller Regimen Sanitatis. Salut i alimentació a l’edat mitjana que organitza el Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes en col·laboració de la Fundació Alícia en el que s’explica quin era el paper de la dieta per preservar la salut. La propera sessió serà el diumenge 26 de juny a les 11.30h.
Enric M. Puga