Dins del monestir, el claustre tenia la funció pràctica de distribuïdor dels espais. Així mateix, i ja transcendint el pla terrenal, acomplia la funció simbòlica de representar la imatge arquetípica del paradís a través de l’arquitectura, l’aigua i la vegetació. La primavera és el moment en què es pot gaudir la màxima esplendor de la vegetació del claustre i percebre en plenitud la concepció simbòlica d’aquest espai.