Títol
Diàlegs de Pedralbes. Quina mandra! Rendiment, vagància i budisme en el món contemporani
Cicle de Diàlegs d’espiritualitat: Temps, reforma i revolució, sota la direcció de la filòsofa Mar Rosàs
La manera d’entendre i d’experimentar el temps és diferent en cada context històric i geogràfic. En alguns contextos, el temps es concep com a cíclic. En d’altres, la història s’entén com el desplegament progressiu de quelcom contingut en l’inici; en aquest cas, el transcórrer de la història no afegeix res d’essencialment nou. En unes altres, es considera que el temps avança cap a un estadi idíl·lic, redemptor. Algunes concepcions del temps són considerades revolucionàries, emancipadores; d’altres són titllades d’opressores.
Sovint, els humans no som conscients de fins quin punt les concepcions del temps pròpies del nostre context incideixen en el ritme de les nostres vides, així com en la forma de treballar, de gaudir, de relacionar-nos, d’estimar i de dotar la vida de sentit.
Quina és, la nostra concepció del temps? Se’n pot parlar de manera unitària? Quin rastre té de tradicions religioses? Tenim marge per pensar i viure el temps d’altres maneres?
En una era d’hiperacceleració, volem indagar sobre aquestes qüestions perquè ens sembla que hi ha en joc alguna cosa essencial del benestar de tota una civilització.
El diàleg del dijous 6 d'octubre, Quina mandra! Rendiment, vagància i budisme en el món contemporani, comptarà amb la presència de Juan Evaristo Valls Boix i Berta Sáenz Almazán, moderats per Mar Rosàs.
La velocitat i la disponibilitat permanent amaren, cada cop més, les vides dels ciutadans occidentals i les seves institucions. Qui s’hi resisteix i s’enroca en un ritme més pausat sembla perdre la partida, tant en el pla laboral com relacional. Són moltes les veus que assenyalen que aquesta manera de viure la temporalitat està intrínsecament vinculada al neoliberalisme i es troba en l’arrel de seriosos problemes no només en el pla de la salut mental, sinó també econòmics i mediambientals. Algunes d’aquestes veus suggereixen formes alternatives de viure en la temporalitat; o, és més, proposen viure la temporalitat d’altres maneres com a via per subvertir un ordre de coses que consideren nefast per a les persones, els altres éssers vius i el planeta en general. Les seves propostes són ben diverses. En aquesta sessió n’explorarem dues: la metafísica de la mandra -com l’ha batejada Juan Evaristo Valls Boix i exposarà ell mateix-, i la pèrdua del temps en el budisme tibetà tal com es practica actualment a Catalunya.
Juan Evaristo Valls Boix és professor d’Antropologia filosòfica a la Universitat Complutense de Madrid. Ha estat professor de filosofia contemporània i teoria de l'art a la Universitat de Barcelona i a BAU. Centre Universitari d’Arts i Disseny. Ha estat investigador convidat a la University of Califòrnia - Riverside, a l’École Normale Supérieure de París i al Kierkegaard Research Center de Copenhaguen, entre d'altres institucions internacionals. Forma part del grup de recerca Pensament Contemporani Postfundacional. Les seves àrees d’interès principals són les poètiques de la inoperància, les relacions entre estètica i política i el pensament polític postfundacional, amb especial atenció a autors com Kierkegaard, Jacques Derrida i Giorgio Agamben. Entre les seves publicacions, destaquen els assajos Giorgio Agamben: Política sense obra (Gedisa, 2020) i Metafísica de la mandra (NED Ediciones, 2022), així com la traducció, juntament amb Laura Llevadot, del Manifest anarcafeminista de Chiara Bottici (NED Ediciones, 2021).
Berta Sáenz Almazán està formant-se com a docent i investigadora a la Universitat de Barcelona i forma part del grup de recerca Aporia. Està centrant la seva investigació doctoral en l’àmbit de l’ètica i la filosofia política, estudiant la relació entre la interdependència i la responsabilitat. Més enllà de l’acadèmia, manté un fort interès pel pensament budista i la seva elaborada tradició filosòfica. És cofundadora del centre budista de retirs i meditació Casa Virupa, on hi viu en comunitat.
