A l’interior de l’abadia, a un nivell superior, el 1482 s’hi va construir una estança privada per a l’abadessa anomenada el «retret de l’abadessa», que sembla que coincideix amb la petita cambra avui coneguda com a «cel·la de Santes Creus». Sota d’aquesta cambra, s’hi habilitaria un passadís, el Bulló, que portava a l’entrada del monestir.
La construcció del retret de l’abadessa dins l’abadia sembla que es relaciona amb el projecte d’ampliació del monestir pel cantó de ponent, l’objectiu del qual era disposar de més dependències relacionades amb les tasques de l’hort. Aquesta estança va permetre a l’abadessa tenir un espai més personal des d’on, a través d’una finestreta, podia observar el passadís que es va construir al dessota. Aquest passadís, conegut com el «Bulló», permetia el descens a l’hort i a les noves estances auxiliars i, també, l’accés a l’entrada principal del monestir per darrere de la sala capitular. Un cop construïts els nous parladors al segle XVIII, donaria accés directe al parlador particular de l’abadessa. Era, doncs, un passadís de servei de la comunitat, però alhora constituïa un possible accés dels treballadors del monestir a l’interior de la clausura i, per tant, calia que fos controlat.
Constructivament, el Bulló era un passatge en volada que permetia la comunicació directa entre l’abadia i el vestíbul d’accés a la clausura. Es tractava d’un pas exclusiu de l’abadessa que existia probablement des de ben antic, per bé que la configuració material actual data del segle XVIII.
L’abadia del segle XIV tenia una porta que menava cap a una tribuna a la façana de l’hort, sostinguda per arcs rebaixats de gran llum entre contrafort i contrafort. Al segle xv, la reforma de la sala capitular comportà la construcció dels seus contraforts perforats, els quals permeteren convertir aquella tribuna en una galeria coberta que comunicava l’abadia i el vestíbul, recorrent el frontis més oriental del monestir. Aquest nou pas, conegut com el «Bulló», comunicava la clausura amb l’exterior i funcionava com un pas privatiu gestionat únicament per l’abadessa. Els murs i les cobertes que actualment tanquen aquest pas estan fets de maó i revestiments de guix, materials que indiquen que va ser reformat vers els segles XVII i XVIII. Als murs s’hi obriren petites obertures o gelosies, que permetien l’entrada de llum al Bulló, sense que aquest pogués ser vist des de l’exterior.