El Bulló que ha arribat als nostres dies va ser projectat al segle XVIII, tot i que aprofitant un sistema de pas medieval desenvolupat a través d’una tribuna de pedra. Aquest element petri, amb dos arcs dovellats i volta que carreguen sobre un contrafort central, funcionava en origen com una tribuna o element en volada descobert, i va ser precisament al segle xviii quan es va tancar, creant el passadís del Bulló pròpiament dit.

Actualment, i com a conseqüència de les intervencions contemporànies de consolidació i reforma portades a terme a aquesta banda del monestir, la cota de circulació del Bulló i, per tant, el seu paviment original van ser substituïts per un terra transparent. Un dels elements que encara es poden veure és el testimoni del tram superior de l’escala que permetia comunicar el pas del Bulló amb l’hort.

Com que bona part del pas del Bulló està adossat al frontis medieval de l’abadia, i com que aquesta està amagada per una façana executada en temps posteriors, el Bulló com a tal només és visible exteriorment al tram de la sala capitular. És precisament en aquest punt on es pot veure la seva estructura en galeria, fruit de la reforma del segle XVIII, amb paret de carreus i coberta de fusta. Cal destacar el cos de petites finestres que permetien ventilar i il·luminar aquest angost espai, però mantenint la privacitat i l’anonimat del pas.