Des de la seva fundació, el monestir va disposar de personal de servei tant dins com fora de la clausura. Algunes d’aquestes persones residien dins el recinte monàstic en unes casetes annexes prop de l’entrada del monestir i l’hort. A més d’habitatges, aquestes cases van servir també per tenir-hi un forn de pa i altres dependències de servei.
Al llarg del segle XVIII, la major part d’aquestes casetes van ser objecte de reformes. En molts casos, només en coneixem les despeses que van ocasionar les obres que s’hi van dur a terme, però no se n’especificava el motiu ni se’n detallaven les actuacions. Sí que es té coneixement de la construcció, l’any 1756, d’un forn nou fet pel mestre de cases Llorenç Claret i el fuster Joan Vila de Sarrià. Aquest forn va servir per a la cocció de pa, que va ser una font de recursos extres per al monestir. Dos anys més tard, es va construir també un allotjament per al comprador de les monges, que compartia amb el carnisser, tot i que amb habitacions separades. Cap a les darreries del mateix segle xviii, es van dur a terme noves reformes a les cases del recinte, entre les quals s’esmenta la majordomia i les cases del masover i de l’hortolà. Per aquelles mateixes dates, se sap que també es va engrandir el celler, que se situava sota la sala capitular, a tocar de les cases de servei.
Les dependències destinades a la feina i la vida quotidiana dels treballadors seglars del monestir, situades necessàriament fora dels límits de clausura, van proliferar especialment durant l’edat moderna. Es tractava de petites casetes de planta baixa i pis, adossades als murs del monestir, amb els seus propis espais privats i patis interiors.
Les cases seglars van ser objecte de reforma a les darreries del segle xviii i durant el segle XIX, tal com es dedueix de la documentació històrica i del tipus de materials i elements arquitectònics que conformen avui dia la seva fesomia. Tot i les diferències de projecte observables a cada casa (a les portes, les finestres, els balcons, les baranes…), hi ha una unitat formal i estructural, ja que s’organitzen en habitatges entre mitgeres, amb dos nivells d’alçat (planta baixa i pis), coberts amb un terrat pla i un hort o jardí a la banda posterior.