El blog del museu
Títol
Reobertura dels Tresors del monestir
Created date
Introducció
El Dormidor es reobre amb una nova museografia que prioritza l'espai arquitectònic per sobre el muntatge expositiu.
El febrer de 2005 es va inaugurar, a la sala de l’antic Dormidor de la comunitat de clarisses de Pedralbes, la culminació d’un procés iniciat amb altres exposicions com Petras Albas. El Monestir de Pedralbes i els Montcada (1326-1673) i El Monestir de Pedralbes. La recuperació d’una joia de l’Art Català que, conjuntament, ofereixen un ampli ventall del patrimoni artístic de la comunitat de clarisses.
Deu anys després d’aquella inauguració, el Monestir de Pedralbes reobre el Dormidor per mostrar al públic una nova presentació de l’exposició Pedralbes. Els Tresors del Monestir, amb el mateix objectiu inicial d’apropar el visitant al context històric-artístic de les peces exposades i de presentar la història del monestir i dels seus vincles amb la ciutat de Barcelona des del segle XIV fins els nostres dies. Ara ho fa, però, amb una visió de l’espai arquitectònic completament renovada, adaptant l’àmbit expositiu als nous criteris determinats per la institució i als nous requeriments funcionals i normatius del museu.
L’exposició s’ha reordenat, s’ha alliberat l’àmbit que ocupava la sala de la reina, que queda destinada a la presentació d’exposicions temporals, mentre que s’ocupa la totalitat de l’àmbit del Dormidor. Aquest fet ha implicat que s’enretirin algunes de les obres exposades per tal de prioritzar una lectura més clara, més nítida, de les mateixes peces i de la sala pròpiament dita. S’ha alliberat l’espai de totes les divisions que dificultaven una visualització neta, recuperant, així, l’espai primigeni.
El protagonisme el pren l’arquitectura-espai Dormidor, no el muntatge expositiu. Des de l’any 2005, el Dormidor i l’espai continu, anomenat sala de la Reina, han estat destinats a presentar la mostra dels “Tresors” del monestir, esdevenint un dels millors espais expositius del museu, tant pel que fa als metres quadrats destinats a exposició com a les condicions climàtiques (paràmetres d’humitat i temperatura) que ofereix. Entre les obres que es mostren hi ha excel·lents exemplars d’escultura gòtica, taules flamenques, obres procedents dels tallers de Della Robbia i Damià Forment, així com mostres de pintura modernista com les de Llimona i Tamburini.
L’exposició comença al vestíbul del Dormidor, amb una petita introducció a la història de l’espai arquitectònic i a la seva evolució formal fins l’actualitat. A nivell superior, es presenta la col·lecció que s’articula en quatre àmbits seguint un eix cronològic que permet establir vincles entre els objectes de la col·lecció i el seu context històric, la seva funció dins el monestir i el moviment artístic en què s’emmarquen. Són els àmbits d’Esplendor (segles XIV-XV), Reformes (segle XVI), Recolliment (segle XVII-XVIII) i Renaixença (segles XIX-XX).
Enric M. Puga