Restauració dels tapissos

El tapís, sovint confós amb el brodat, és una peça de roba amb grans dibuixos, generalment figures i paisatges, emprada habitualment en l’adornament de les parets de les habitacions, la fabricació de la qual constitueix l’art de la tapisseria. Emprats des de l’antiguitat, es popularitzaren a l’Europa de la baixa edat mitjana, lligats a l’ostentació de la noblesa.

Al monestir, iniciem el procés de restauració de cinc tapissos extrets de l’església, d’origen anglès i signats per Codina Länglin l'any 1896. De dimensions considerables (500 cm x 358 cm), representen les escenes de la casa de Nazaret, l’Epifania, la presentació de la Mare de Déu al Temple, l’esposori i la presentació de Jesús al Temple.

Cada teixit té la imatge central envoltada per una orla amb decoració floral, ribetejada per una franja blava en el perímetre exterior. A la franja inferior de les orles florals hi ha la llegenda en llatí. El lateral superior té distribuïdes quatre bagues per on es penja cada peça a la paret amb uns claus. Sota la franja blava superior i inferior hi ha una barra de fusta o altre material que manté les peces planes amb caient.

Les peces presenten un estat de conservació regular. El teixit és estable malgrat presentar petits forats deguts possiblement a l’atac d’insectes o al sistema de subjecció anterior mitjançant claus. El principal problema que presenten és la gran quantitat de brutícia dipositada a la superfície i també integrada a les fibres, evident sobretot a les zones on hi ha hagut contacte amb aigua i es veu l’aurèola que ha arrossegat la brutícia. Algunes zones, a més, semblen indicar un cert grau de fotodegradació, és a dir, el canvi de color a causa de la llum i humitat. Tots els teixits presenten arrugues verticals degut possiblement al contacte amb aigua que ha fet contracció i dilatació de les fibres. Els laterals han estat tallats (no es veu cap voraviu) sense fer cap vora i s’estan desfilant havent perdut part d’ordit i trama.

La restauració d’aquests teixits, a part de netejar, consolidar i i fixar els desperfectes, haurà de confirmar el material amb què varen ser fets (possiblement el cotó) i la tècnica emprada en la seva confecció (segurament tafetà de cotó estampats o pintats amb pintura a l’oli).

Enric M. Puga