La recuperació de l'hort medieval

En aquest plànol conservat a l’arxiu que representa el monestir als segles XVII i XVIII, hi destaca, dins la distribució dels diferents espais del cenobi, la presència de dos grans camps destinats al cultiu, els anomenats horts petit i gran, ubicats a la terrassa inferior del monestir, junt amb les procures. A les procures es guardava la collita dels horts, el gra i altres productes i eines del camp i és des d’on s’accedia als horts que abastien el monestir amb els productes agrícoles. Si bé amb els anys caigueren en desús, l’any 2018 s’inicià un ambiciós projecte de recuperació de l’espai de l’hort petit amb un estudi històrico-documental sobre horts medievals a partir de fonts històriques i amb la col·laboració del Departament d’Història Moderna de la Universitat Autònoma de Barcelona i el Jardí Botànic de Barcelona. Per contrastar aquest estudi calia fer una intervenció arqueològica i veure els usos que l’espai havia tingut amb el temps, però per poder realitzar-la calia abans passar els diversos filtres de protecció institucional que el cenobi tenia com a conjunt patrimonial històric i arqueològic.

El Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes havia estat declarat monument historicoartístic nacional pel Govern Provisional de la Segona República el 4 de juny de l’any 1931 i el 13 de maig del 1933, amb el govern plenament instaurat, quedà sota la Llei del Patrimoni Artístic Nacional. Acabada la dictadura, al darrer terç del segle XX, com a monument històric i jaciment arqueològic, el monestir fou declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), una categoria de protecció legal dels béns immobles més rellevants del patrimoni cultural català, atorgada per la Generalitat, que afegia un nou marc de protecció al cenobi. Com a tal, qualsevol intervenció que s’hagués de fer dins l’espai del monestir havia d’anar acompanyada d’una autorització prèvia del Servei d’Arqueologia de la Generalitat, que en col·laboració amb diversos òrgans dins l’Institut de Cultura (com el Servei d’Arqueologia de la Ciutat ) havien de donar permís per efectuar l’obra.

Així, un cop autoritzat el projecte, durant els anys 2019 i 2020 es realitzaren tres prospeccions arqueològiques a l’espai del l’hort i es començà un estudi de recerca paleobotànica multidisciplinari liderat pel Departament d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona. Els resultats d’aquesta recerca havien de permetre, gràcies als materials obtinguts, reconstruir l’organització, els usos, els conreus i les tècniques agrícoles emprades històricament al monestir, així com caracteritzar la dieta monàstica de les clarisses de Pedralbes a través de contrastar les dades bioarqueològiques amb la documentació escrita de l'arxiu.. Què han testimoniat, doncs, els diferents sondeigs que han permès extreure els materials per tot aquest projecte?

Més enllà de trobar materials pel seu anàlisi, es pretenia recuperar les antigues canalitzacions i restes útils del subsòl per integrar-les dins el projecte de recuperació de l’hort respectant el traçat de les antigues estructures per recuperar el sistema d’aigües tradicional del cenobi. En aquesta línia s’han pogut recobrar les antigues canalitzacions que regaven l’hort al segle XIX (tot i que possiblement algunes restes siguin  del segle anterior) amb un circuit de canals que englobaven tot el perímetre i que constaten diverses modificacions i adaptacions durant tot el segle XIX. Hi ha precedents, també, de basses i camins molt anteriors que demostren una explotació molt activa dels recursos que oferia Sant Pere Màrtir, com atesten els diferents aterrassaments del terreny i l’emmagatzematge de tot l’excedent agrícola a les procures. Paral·lelament, les restes  bioarqueològiques de llavors i pol·len que han anat apareixent als sondejos han estat analitzades i contrastades amb la documentació existent al monestir perquè, un cop es pugui visitar, el públic tingui la sensació que l’hort que està visitant és el més semblant al que seria a l’edat mitjana, tant pel que fa al sistema de reg com a les terres, les llavors i el tipus de plantes que s’hi conreaven.

El projecte de recuperació de l’hort medieval, encara en fase d’execució, forma part d’un projecte global del Monestir de Pedralbes a l’entorn de l’alimentació i la salut a l’edat mitjana encetat ara a uns anys  amb la recreació del jardí medicinal medieval del claustre. Ambdós projectes, permetran abordar de manera holística el tema de l’alimentació, la salut  i la vida quotidiana protagonitzada per dones a l’edat mitjana. La recuperació de l’hort permetrà recuperar un espai de vida quotidiana del monestir que havia quedat abandonat posant en valor l’agricultura tradicional amb la plantació d’espècies autòctones i la  recuperació de varietats de cultiu locals, fent servir tècniques de cultiu d’agricultura tradicional i ecològica. A banda de la recuperació del testimoni històric en el disseny del projecte s’ha tingut molt en compte el component pedagògic, adreçat a les escoles i al públic familiar, i l’accessibilitat per a tots tipus de públic. Pel que fa a la gestió de l’hort, es preveu que sigui duta a terme per entitats de l’entorn que treballin amb col·lectius amb risc d’exclusió socials.

Enric M. Puga