Les religioses de Pedralbes seguien la norma dictada pel papa Urbà IV el 1263 per al nou orde de les clarisses, que dividia les hores del dia a partir dels resos de les hores monàstiques, repartides entre les majors (matines, laudes, vespres i completes) i les menors (prima, tèrcia, sexta i nona). Aquests resos obligaven les religioses a acudir sovint al cor de l’església des de la contigua sala de l’Àngel.
Originalment, la sala de l’Àngel constituïa el centre neuràlgic de la vida de les monges. Al cantó nord s’hi obre un gran portal exterior a sobre del qual hi ha una fornícula decorada. A l’interior, dues imatges, la de l’àngel de l’Anunciació, de genolls, i la de la Verge, dempeus, presideixen l’estança. Malgrat que la decoració d’aquesta fornícula sembla que fou retocada amb el temps, com també la de les mateixes imatges, s’hi pot llegir amb lletra gòtica la frase de l’àngel anunciant a Maria la seva futura maternitat. El tipus de la decoració, l’estil de l’escriptura i les imatges mateixes sembla que corresponen a aquest moment inicial del monestir.
A través d’aquesta sala, les religioses accedien al cor per resar les diferents oracions del dia, entre aquestes, i de manera principal, la de l’àngelus, una devoció justament d’origen franciscà que es va popularitzar molt al segle XIV.
La sala de l’Àngel és un distribuïdor que uneix l’església amb el dormitori i dona accés a una antiga porta del monestir i al segon pis del claustre. Aquest espai data d’època fundacional, ja que està lligat a la construcció dels peculiars contraforts occidentals dels peus de l’església. Mentre el monestir estava en construcció, la sala ja devia allotjar les primeres dependències necessàries per a la comunitat.
La sala de l’Àngel s’originà mitjançant la construcció de dos amplis arcs diafragma que enllaçaven la paret d’aquesta banda de l’església amb els seus contraforts, més grans que la resta i pràcticament exempts. Aquesta peculiaritat arquitectònica és deguda a la necessitat projectual de construir unes estances per acollir les primeres monges, ja que la resta del monestir estava en procés de construcció. A finals del segle XIV, arran de les obres del dormitori, es modificà totalment l’espai amb la construcció de l’actual volta de creueria rebaixada i la transformació consegüent del sistema original de coberta. Finalment, a mitjan segle xvi es construïren, damunt de la sala de l’Àngel, un seguit de nivells superposats amb la finalitat d’acollir-hi cel·les per a l’oració individual. L’accés a aquestes cel·les es fa a través d’una escala de cargol encastada i perforada al contrafort, visible des del dormitori.