L’accés des del claustre
La sala de l’Àngel tenia en origen tres accessos: un des del claustre, un altre des del cor alt de l’església i encara un altre obert al mur més septentrional, que comunicava amb l’exterior. L’accés des del claustre a aquest espai es fa a través d’un gran arc dovellat de pedra, el qual formava part probablement del primigeni projecte arquitectònic medieval, que devia preveure la construcció del primer pis del claustre i «l’escala de la Reina». Aquesta havia de permetre l’accés no sols a aquest àmbit, sinó també a tota la planta pis, des del nivell inferior del claustre.
L’origen estructural
Tot i les modificacions que ha patit la sala de l’Àngel al llarg del temps, la seva relació estructural amb l’església, amb la qual comparteix sincronia constructiva, sembla que indica algun tipus de dependència lligada, probablement, a les necessitats primerenques del cenobi. Aquesta relació estructural entre sengles espais és visible a través de la porta dovellada de pedra que comunica la sala amb el cor alt de l’església.
Antiga porta d’ingrés al monestir
Aquesta porta, situada al mur nord-est de la sala de l’Àngel, es configurava en origen com l’accés al camí reial. Feta de pedra amb arc de mig punt dovellat, marcava també el límit entre la clausura i l’exterior del cenobi.
Les voltes per aresta
En algun moment indeterminat del segle XIV es devia produir la primera transformació d’aquest espai, amb la construcció de les dues voltes per aresta que cobreixen la sala. La fesomia d’aquests elements es pot relacionar, tant pel tipus de treball com per la decoració esculpida a la clau i els culdellànties, amb les voltes del cor baix de l’església.
Els arcs ocults
Per sobre de les voltes per aresta que cobreixen la sala de l’Àngel, es desenvolupa un segon nivell on s’observen dos arcs apuntats, un dels quals actualment cegat. La presència d’aquests arcs entre el mur de l’església i l’estructura de contraforts de la sala indica la probable existència d’una nau de gran alçària que devia funcionar com a pas de circulació entre una de les antigues portes d’accés al monestir, el cor alt i el baix.
Les reformes del segle xvi
Actualment —i fruit de les reformes del segle xvi—, a l’espai entre els contraforts que conformen l’estructura de la sala de l’Àngel hi ha diverses cambres i cel·les, a les quals s’accedeix mitjançant dues escales: una amb volta de maó de pla i una altra d’espiral. Ambdues són visibles des de l’àmbit que conforma l’antic dormitori (avui sala d’exposicions), el qual s’adossa a la sala de l’Àngel.
