El Museu Monestir de Pedralbes és obert a la ciutadania des del 25 de setembre de 1983. La seva base fundacional cal cercar-la en el petit museu de la cel·la de l’Àngel de la Guarda, creat per sor Eulària a començament del segle XX. Amb clara voluntat didàctica, de difusió i de conservació, el museu del monestir mostra el patrimoni artístic i històric de la comunitat religiosa de Pedralbes.
Recollint el testimoni i la voluntat de les clarisses de preservar el patrimoni moble per a la posteritat —cosa que sor Eulària ja va voler fer quan va crear el museu de les claraboies—, l’actual Museu Monestir de Pedralbes, gestionat per l’Institut de Cultura de Barcelona, exhibeix la col·lecció de la comunitat i manté oberta una programació amb el monestir com a eix central. En aquest sentit, es pren com a referència el caràcter femení de la institució, l’espiritualitat i els lligams amb els esdeveniments històrics, culturals i artístics, socials i econòmics de cada etapa històrica i, en particular, els vincles que la uneixen amb la ciutat de Barcelona.
En aquesta línia, es dona a conèixer el ric patrimoni que conformen les col·leccions i alhora s’aprofita per explicar la història del lloc i l’espiritualitat i la vida quotidiana de les dones que l’han preservat. Les diferents activitats que promou contribueixen, especialment, a explicar i conèixer el passat i el present de la comunitat de Pedralbes.
Des de mitjan segle XX, les intervencions arquitectòniques dutes a terme al monestir han anat dirigides al manteniment del monument i a la construcció dels equipaments necessaris per als nous usos museològics. La gestió pública del monument s’ha traduït, sobretot, en l’adaptació arquitectònica del monestir i la consolidació estructural dels seus espais.
Un cop acabada la Guerra Civil, l’arquitecte Jeroni Martorell plantejà la primera visita pública del monestir, de manera que es va restaurar i museïtzar l’angle oriental del claustre, la sala capitular i la capella de Sant Miquel.
Després del Congrés Eucarístic de Barcelona, es regularitzaren les visites dominicals al monestir i, a la dècada de 1970, l’arquitecte Joan Bassegoda va ser l’encarregat de construir un convent nou on passarien a residir les religioses un cop l’edifici històric esdevingués museu. Bassegoda tingué un paper clau en la definició del monestir com a monument.
Des de la consolidació del nou Museu Monestir de Pedralbes a la dècada de 1980, l’Ajuntament de Barcelona ha estat l’encarregat del manteniment i l’adequació de les estructures principals del monestir. Les darreres restauracions i intervencions arquitectòniques han anat dirigides a convertir Pedralbes en un equipament cultural de primer ordre.