El temple gòtic: monumentalitat reial
Tot i que l’església de Santa Maria de Pedralbes té unes proporcions més reduïdes que les d’altres exemples coetanis, la promoció reial va fer de la seva fàbrica un compendi de solucions estructurals i decoratives d’una qualitat excepcional. L’organització espacial, el sistema de coberta i, sobretot, la il·luminació fan d’aquest edifici un dels millors exemples del gòtic català.
Les capelles laterals del gòtic català
Segons la historiografia tradicional, una de les característiques del gòtic català és la construcció de capelles entre contraforts. L’estudi recent d’alguns temples com Santa Maria de Pedralbes ha permès revisar aquesta teoria, ja que el mur de les capelles és un mur corregut que es construeix alhora que els contraforts, motiu pel qual aquests només són visibles a nivell del primer pis.
El primer espai medieval: el cor baix
El cor baix és probablement el primer espai del monestir que es va concloure. La seva estructura de dos trams coberts amb volta per aresta i mur oriental absidal, que es correspon amb el cos inferior del campanar, fa pensar en un primigeni espai de culte per a la comunitat de monges, que es devia utilitzar durant la construcció de l’església.
Els elements decoratius del cor baix
Les voltes per aresta que cobreixen el cor baix es caracteritzen per la gran qualitat decorativa dels seus elements constructius: d’una banda, per la decoració escultòrica de les claus de volta —amb l’escut reial— i dels culdellànties (punt d’arrencada dels nervis de la volta), i d’altra banda, per la decoració pictòrica que es conserva en un dels panys de volta. Aquesta decoració parietal, presumiblement part del projecte original del segle XIV, presenta motius vegetals sobre un fons vermellós i conforma un tapís homogeni i brillant que destaca dins d’aquest petit espai.
L’absis del cor baix
El mur més oriental del cor baix s’identifica amb la zona de l’absis, el qual presenta planta poligonal i es cobreix amb una volta de canó rebaixada. La finestra que s’obre al tram central es correspon amb l’obertura que es veu exteriorment al cos inferior del campanar, el qual es desenvolupa com a tal des de cota del primer pis. Actualment l’altar del cor baix es localitza a la banda occidental, a prop de l’escala que comunica amb la sala de l’Àngel.
El cor alt i l’arbre de la vida
Als peus de l’església, a cota del primer pis, hi ha el cor alt, un espai reservat a les monges de clausura al qual podien accedir des del dormidor. La gran paret de carreus vistos coronada amb la rosassa es va preveure decorar amb una pintura mural de l’arbre de la vida, encarregada al pintor Arnau Bassa el 1348, però no se n’ha trobat cap vestigi.
Els acabats originals: el revestiment medieval dels murs
Durant les obres de restauració de l’arrimador de fusta de l’església, l’any 2009, van sortir a la llum els que probablement són els únics testimonis conservats del revestiment original dels murs del temple. Aquest revestiment de morter de calç blanc es disposava uniformement sobre el mur de pedra i simulava un mur amb carreus pintats amb una línia negra.
Les voltes de creueria i les claus esculpides
Les voltes de creueria que cobreixen el temple es construeixen a partir dels arcs torals que conformen i traven, amb l’ajuda dels contraforts, l’estructura de l’edifici. Cada volta es culmina amb una clau esculpida, que representen en conjunt els goigs de la Verge, amb la coronació i l’escut reial al presbiteri, i una representació del Crist ressuscitat mostrant els estigmes als peus.
Les voltes i els vitralls del presbiteri
El presbiteri es cobreix amb set voltes de creueria que convergeixen de forma radial en una clau central amb la representació de la Coronació de la Verge. Cal destacar d’aquest espai els vitralls i les rosasses que s’hi obren, la realització dels quals s’emmarca dins del projecte medieval de l’edifici.
