Un nou edifici dins de l’històric conjunt monàstic
El conjunt monàstic de Pedralbes és el resultat de diversos projectes arquitectònics desenvolupats al llarg de la seva història. En aquest sentit, la construcció del nou convent a la dècada de 1970 es converteix en la darrera gran fàbrica que amplia i modifica la planimetria del cenobi. Alçat als terrenys on hi havia l’hort gran del monestir, va permetre traslladar la comunitat de clarisses a un edifici amb instal·lacions més modernes i, a la vegada, reconvertir el conjunt històric en un espai museístic i visitable.
L’inici de les prospeccions i les primeres obres
L’edificació del nou convent en terrenys del mateix monestir i la dilatada seqüència cronològica en els projectes constructius històrics del conjunt van fer necessària l’execució de prospeccions arqueològiques. Aquesta imatge mostra precisament els moviments de terres al sector occidental, on hi ha el refetor, la sala de la Reina i el noviciat.
El seguiment de les excavacions i les troballes arqueològiques
Les prospeccions arqueològiques dutes a terme durant les obres de construcció del nou convent van tenir com a objectiu la detecció i la documentació d’elements i estructures històriques que poguessin ser rellevants per al coneixement dels orígens i l’evolució del monestir, i també del desaparegut palau de la reina Elisenda de Montcada. Aquesta imatge recull el moment en què es mostren algunes de les estructures historicoarquitectòniques trobades.
La construcció del nou convent
Un cop estudiada i documentada la zona, es van iniciar les obres de construcció del nou convent. Aixecat a l’antic hort gran del monestir, es convertí en el volum construït més occidental del conjunt monàstic. El projecte es va completar amb la construcció d’una nova tanca perimetral que substituiria l’antiga muralla del monestir en aquest sector.
