El retaule factici de l’abadessa sor Teresa de Cardona
Al segle XVI, la imposició de reformes per fer la clausura més estricta va ser un fenomen paral·lel a l’arribada de nous corrents d’espiritualitat de caràcter introspectiu i místic, procedents del nord d’Europa. La Devotio Moderna va influir en les pràctiques de pietat privada i de contemplació espiritual més íntima, i a Pedralbes va coincidir amb el sorgiment d’un conjunt de retaules facticis per guarnir les petites cel·les de dia, espais de retir espiritual d’algunes de les monges. Sor Teresa de Cardona, a la part alta del dormidor, disposava d’una d’aquestes cel·les, dedicada a la Immaculada Concepció. El retaule amb l’heràldica de sor Teresa devia formar part d’aquesta cel·la. Està constituït per taules de distinta procedència, autoria i qualitat, entre les quals hi ha el tríptic de la Sagrada Família i la Mare de Déu amb el Nen.
Mobiliari femení d’estrado: l’escriptori amb portes
Una part dels mobles conservats al monestir són propis de les cases benestants de la societat del moment. Entraren a formar part de la clausura del convent com a part integrant del dot de les noies que volien professar, i ens mostren la vida i el funcionament d’un determinat grup social. Moltes de les monges de Pedralbes tenien un origen familiar elevat, i això explica la presència de mobles de petit format d’ús exclusivament femení, que a les llars benestants se situaven en espais reservats a les dones. Aquests espais eren els estrados, i les dones s’hi reunien per fer labors, llegir, conversar… Al monestir els estrados tenen el seu paral·lel en les petites cel·les de dia, que van proliferar a partir del segle XVI, com a espais ín d’espiritualitat i repòs.
La litúrgia i la música al monestir
Al llarg del segle XVI, Pedralbes va ser escenari d’importants reformes, tant en el camp arquitectònic com en el pla espiritual. Aquest període va coincidir amb la presència al monestir d’abadesses vinculades a la corona castellana, les quals tenien per objectiu implantar la reforma de l’observança, impulsada pels Reis Catòlics. Es pretenia redreçar els costums i les cerimònies dels centres monàstics i, en aquest sentit, Maria d’Aragó (1514-1520) i Teresa de Cardona (1521-1562) van deixar com a testimoni dues sèries de llibres de cor que contenen les parts musicals i dels oficis diaris d’acord amb l’ordenació de l’any litúrgic.
Obres italianes al monestir: el relleu de l’Epifania del taller d’Andrea della Robbia
Entre els tresors del monestir destaca un relleu de terracota vidriada i daurada que, tot i que ens ha arribat amb la composició original alterada, no deixa de ser un magnífic exemple de l’art renaixentista italià, realitzat al taller florentí de Della Robbia a finals del segle XV. Representa l’escena de l’Epifania, a la qual, en època indeterminada, es van afegir dues portes amb pintures a manera de tríptic. No es pot descartar que aquest relleu arribés a Pedralbes com a part del dot de l’abadessa sor Teresa de Cardona, que havia estat promesa de Llorenç II de Mèdici.
La cadira de repòs
Una tipologia de seient del segle XVI és la cadira de repòs, de braços, amb respatller i seient de pell i estructura de noguera. És una mostra més del mobiliari existent al monestir, en aquest cas una cadira plegadissa, que constitueix un exemple dels mobles utilitzats entre les classes benestants gairebé amb exclusivitat i dels quals s’han conservat pocs exemplars.
