Els testimonis del primitiu capítol
A la façana més oriental de la sala capitular s’hi pot observar un canvi de parament, el qual és indicador de dos fets: el primer, el recreixement en alçada de l’edifici en èpoques posteriors al segle XIV i, el segon, una variació del sistema de coberta respecte del projecte primigeni. D’aquesta manera, i d’acord amb la petjada visible al mur, la primitiva coberta a dues vessants hauria estat substituïda pel mirador i la teulada a quatre vessants que encara es mantenen avui dia.
La façana meridional
A la façana més meridional també s’hi pot apreciar un canvi de parament ja que fins al nivell de les finestres hi ha uns carreus irregulars i, en canvi, tot el cos superior, el mirador i els contraforts dels angles presenten carreus regulars en filada. Aquesta variació perfectament lineal al mur confirmaria l’existència d’una coberta anterior a dues vessants i, en aquest mur concretament, l’existència ja en origen de les dues finestres apuntades que s’hi veuen.
L’escut de Constança de Cardona i Pinós
Flanquejant la porta trífora d’accés a la sala capitular des del claustre, es poden apreciar dos escuts esculpits en pedra, els motius heràldics dels quals (cards i pinyes) s’associen a Constança de Cardona i Pinós. La presència d’aquests escuts a l’accés principal del capítol té la seva justificació en la donació testamentària de 8.000 sous que Constança de Cardona va fer el 1325 per a la construcció de la sala capitular.
L’accés medieval al monestir
Aquesta porta dovellada de pedra es localitza actualment al vestíbul del museu, però en origen —al segle XIV— constituïa un dels accessos a l’interior del monestir. Avui dia, aquest pas ha quedat envoltat per altres construccions i a una cota de circulació molt superior de la medieval (al voltant d’uns 3,50 metres per sobre d’aquesta), com a conseqüència d’un important rebaix del terreny original vinculat molt probablement a la construcció de la sala capitular en èpoques posteriors.
Els testimonis de la muralla sud del monestir
Aquest contrafort es localitza al sector més meridional del conjunt, al conegut com a «hort de les monges», i forma part de l’antiga muralla o clos de clausura que existia en aquesta banda del monestir, a tocar de la sala capitular. Els orígens d’aquesta muralla es deuen remuntar al segle XIV, tal com es dedueix de la seva vinculació estructural amb l’edifici primigeni del capítol. Tot i els arranjaments posteriors, seria versemblant suposar la possible existència d’un pas o porta a la muralla en aquesta zona.
