El tresor medieval

del monestir

En època medieval, el monestir era dipositari d’un valuós tresor d’art litúrgic. En aquell moment, l’orfebreria religiosa va adquirir una importància extraordinària motivada, en part, pel fet de considerar que la preciositat de la matèria era un reflex del valor espiritual de l’objecte. La creu d’altar del segle XIV és el testimoni més antic que es conserva d’aquell tresor de Pedralbes.

La reina Elisenda va dotar el monestir d’un important tresor litúrgic mitjançant successives donacions fetes tant en vida com després de la seva mort, ja que el monestir va ser hereu dels seus béns. Draps historiats, la capella portàtil, calzes, canadelles, canelobres, creus... van omplir la sagristia de l’església i altres estances. 

A més de la reina, també altres religioses van fer ofrenes que van engrandir el tresor del monestir amb robes valuoses, pintures i objectes litúrgics llavorats amb metalls preciosos i esmalts. I també els procuradors del monestir van beneficiar la comunitat. 

La base de la creu d’altar mostra les escenes de l’Anunciació, la Nativitat i l’Epifania cisellades i esmaltades, i l’heràldica del procurador Jaume Despujol, mort el 1402. Aquest preuat objecte és el resultat de la unió de dos objectes diferents: d’una banda, la creu, i de l’altra, el peu, ambdós del segle XIV, tot i que aquest darrer més tardà. El peu mostra el punxó de l’obrador de Barcelona i té paral·lelismes amb l’ostensori de la catedral de Vic, mentre que la creu pròpiament dita s’ha relacionat amb la Veracreu de Toledo.

 

--------------------------------------------------

Anvers i revers de la creu d’altar del segle xiv, d’argent sobredaurat. Realitzada per un obrador de Barcelona.

MMP - Jordi Puig