El retaule barroc de l’església de Pedralbes
L’altar major de l’església havia estat presidit per un gran retaule barroc executat cap a l’any 1710. Dues germanes de la comunitat, sor Helena Lladó i sor Teresa Saiol, van contribuir a finançar-lo. La restauració del temple de finals de segle XIX i el canvi de modes van ser els motius perquè el retaule fos substituït per un de neogòtic.
L’art barroc va imposar a Catalunya una tipologia de retaule monumental que es va anar desenvolupant al llarg del segle XVII, i al XVIII es va manifestar amb una esplendor extraordinària. Els retaules constituïen un aparador de les creences i les devocions dels fidels que els encarregaven, i un mitjà d’adoctrinament i de comunicació de la societat sorgida amb la Contrareforma.
El retaule de Pedralbes «barroch y agegantat, plé de sants y fruytes y flors y besties de tots colors tenint pintada en la cortina del Sagrari la Santa Fundadora de les Clarisses» ocupava l’alçada del presbiteri fins als finestrals. Dedicat a la Mare de Déu, estava concebut amb dos cossos, superposats damunt un bancal, i tres carrers verticals, tot separat per entaulaments i columnes salomòniques. Se’n desconeix l’autoria, però els estudis de retaulística barroca l’han apropat als esquemes compositius de l’escultor Andreu Sala. Els únics vestigis que se n’han conservat són un sant Josep amb el Nen i un escut de Pedralbes.
--------------------------------------------------
Retaule major de l’església del monestir poc abans que es desmuntés per ser substituït pel retaule neogòtic que va presidir l’altar fins a l’any 1936.
AFB - Mn. Josep Mas 11B8K5001, c. 1894