Pedralbes, un escenari femení de poder
Visita adreçada a ESO i batxillerat
Durant gairebé set-cents anys la comunitat de monges clarisses ha viscut en clausura a recer dels murs de Pedralbes. Les monges que ingressaven al monestir procedien d’estaments socials diversos. Tanmateix, per ser un monestir de fundació reial, Santa Maria de Pedralbes va acollir dames de l’alta noblesa i filles de ciutadans honrats. Aquestes dones poderoses controlaven el ric patrimoni del monestir, exercien el seu poder més enllà de la clausura, van marcar clarament la trajectòria de la comunitat. Els exemples més destacats són, al segle XIV, Elisenda de Montcada, la reina fundadora, i la seva neboda, l’abadessa Francesca Saportella, comitent de la Capella de Sant Miquel; al segle XVI, Maria d’Aragó i Teresa de Cardona, filla i cosina, respectivament, del rei Ferran, que van impulsar una reforma espiritual marcada per l’austeritat, la realització del nou llibre de cor i una Santa Regla; i al segle XIX, Sor Eulàlia Anzizu, autora de les Fulles històriques del Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes, i l’abadessa Maria de la Concepció Baldric, promotora de la restauració de l’església per subscripció popular. El monestir de Pedralbes que contemplem avui dia és obra de totes aquestes dones.
Objectius:
- Analitzar la trajectòria històrica d’un monestir de clausura femení des del punt de vista del gènere.
- Situar els moments clau de construcció i remodelació del monestir: la fundació, al segle XIV; la remodelació del segle XVI per tal d’adaptar el monestir a un estil de vida més auster, i la revaloració i restauració del segle XIX, dins del moviment de la Renaixença.
- Mostrar les relacions de poder dintre i fora de la clausura, considerant el monestir com un reflex de la societat de cada època.
- Reflexionar sobre la manera com les abadesses van plasmar el seu poder a través de l’obra arquitectònica del monestir i dels encàrrecs d’obres d’art.
- Relacionar els diferents espais del monestir amb les activitats que s’hi desenvolupaven i la vida quotidiana de les monges.
Relacions curriculars:
- Anàlisi dels canvis econòmics i polítics de la baixa edat mitjana, incidint especialment en l’auge de la vida urbana i del comerç, així com en els conflictes que es van produir en el món rural. Anàlisi del paper de l’Església en la cultura i la mentalitat medievals.
- Ús i contrast de diferents fonts documentals primàries i secundàries (materials, textuals, iconogràfiques, cartogràfiques, digitals, etc.) per contextualitzar els conceptes generals amb fets de l’entorn proper. Representació gràfica de les seqüències temporals.
- Valoració del paper de les dones i dels homes com a subjectes de la història i del present. Exercitació de l’empatia històrica i establiment de relacions entre el passat i el present.
- Reconeixement dels elements bàsics que caracteritzen els estils artístics a l’època medieval i a l’època moderna per mitjà de l’observació directa i indirecta, i de la interpretació d’obres significatives de l’àmbit català, espanyol i europeu dins el seu context cultural. Valoració de la necessitat de protegir i difondre el patrimoni.
- Identificació d’alguns dels canvis, continuïtats i ruptures que s’han produït a nivell mundial i local en el món de la cultura i de l’art, així com en la mentalitat de la societat, i interpretació d’aquests dins del seu context, amb una atenció especial als rols de cada gènere.
- Identificació, anàlisi, interpretació i valoració de l’arquitectura i de l’art de la imatge d’època gòtica, en el context d’una cultura urbana. Caracterització de l’art gòtic a Catalunya, identificant-ne les particularitats, per mitjà de l’anàlisi i el comentari metodològic d’obres representatives dins el context de la corona catalanoaragonesa.
ESO:
- Competències bàsiques transversals:
- Competències comunicatives (competència artística i cultural); competències específiques per conviure i habitar el món (competència en el coneixement i la interacció amb el món físic i competència social i ciutadana); competències metodològiques (competència d’aprendre a aprendre).
- Competències comunicatives (competència artística i cultural); competències específiques per conviure i habitar el món (competència en el coneixement i la interacció amb el món físic i competència social i ciutadana); competències metodològiques (competència d’aprendre a aprendre).
- Competències bàsiques de l’àmbit social:
- Dimensió històrica:
Analitzar els canvis i continuïtats dels fets o fenòmens històrics per comprendre’n la causalitat històric. - Dimensió cultural i artística:
Analitzar les manifestacions culturals i relacionar-les amb els seus creadors i la seva època, per interpretar les diverses cosmovisions i la seva finalitat. - Valorar el patrimoni cultural com a herència rebuda del passat, per defensar-ne la conservació i afavorir que les generacions futures se l’apropiïn.-Dimensió ciutadana:
- Pronunciar-se i comprometre’s en la defensa de la justícia, la llibertat i la igualtat entre els homes i les dones.
- Dimensió històrica:
Batxillerat:
- Competències generals de Batxillerat:
- Competència comunicativa.
- Competència personal i intrapersonal (treball en equip, assertivitat, dialògica, escoltar i aprendre dels altres).
- Competència amb el coneixement i interacció amb el món (física, social, cultural i cívica).
- Competències bàsiques de l’àmbit artístic:
- Competència amb la dimensió temporal de les manifestacions artístiques.
- Competència en l’observació, anàlisi i interpretació de les obres d’art.
- Competències bàsiques de la matèria d’història:
- Competència en la dimensió temporal de l’experiència social humana.
- Competència en la crítica de les fonts històriques.
- Competència social i cívica (consciència històrica).
Metodologia:
Exposició de continguts. Observació estructurada de l’espai i les obres d’art, interpretació de fonts primàries i secundàries, i elaboració d’hipòtesis i conclusions per part de l’alumnat.
Materials:
Plànol del monestir de Pedralbes al segle XVII, recull de fonts primàries i secundàries, reproduccions d’obres d’art del monestir, fotografies històriques.
